Present, futur, passat.

De sobte, sense saber com, em trobava a un lloc desconegut vivint el dia a dia amb algú que al passat va marcar una cicatriu al meu cor.
Però no us penseu que fos una cicatriu de dolor, ni molt menys, podríem dir-li la cicatriu més maca que pot trobar-se formant part del batec del meu cor.
Doncs bé, entre la vivença dun dia que no pertany de moment a cap calendari, un soroll estrany va trencar els esquemes.
Per moments no vaig reconèixer quina música volia formar part de la meva visita al futur. Així que després duns segons per inèrcia vaig agafar el telèfon.
Exactament vaig encertar, però algo estrany estava passant. De fons la veu de lokupa que deia escolta escolta!!! Amb sorpresa així ho vaig fer.
Vaig escoltar la veu duna noia cantant en directe la cançó més adient per portar-me amb un salt de milers de metres quadrats del futur directament al passat.
A mesura que la cançó anava agafant cos, el meu propi cos no podia reaccionar duna altra manera que no fos amb llàgrimes als ulls i una tremolor indescriptible
.
I no es per menys! Des de el meu propi llit, el llit de tota la vida, havia passat del present a un futur inimaginable i dolç. I de sobte, sense que la meva ocupa tingués instruccions de lexperiència que estava vivint em va portar de nou al present, això sí, fent una petita visita pel passat per tenir-lo avui més que mai present.
Okupa: com et vaig dir ahir Si diuen que les petites coses fan grans a les persones, avui un cop més thas fet una geganta per moments i mhas deixat al cel al costat de tres estrelles: el Carles Sabater, tot lamor que he sentit per qui tu ja saps, i sens dubte TU. Gràcies, això si, ets una kabrona mhas fet plorar!!!!!!
------
Pels curiosos la cançó era Boig per tu de SAU.
2 comentarios
Marta -
Anónimo -